Camiseta Joanix premamá y lactancia

ES | CAT

¡Feliz jueves!

Como me imaginaba, al final no he enseñado ninguna de las costuras que me hice durante el embarazo. A decir verdad, hice poca cosa más que un par de apaños; por ejemplo, cosí una cintura premamá a unos vaqueros que compré de segunda mano, y que creo que voy a llevar tan a gusto ahora como durante el embarazo. Sí cosí un par de faldas (normales, no premamá) que llevé muchísimo y que seguiré llevando, porque me encantan. En esta entrada veis una de ellas; aunque no es más que lo que veis, creo que le dedicaré un RUMS a modo de pequeño homenaje, porque es lavarla y volvérmela a poner.

Como el pitufo quiso darle una sorpresa a mi madre (lo conté aquí) y nació 16 días antes de lo que tocaba, al final no tuve tiempo de coser ni la mitad de los proyectos que tenía en la cabeza. Lo que sí pude coser in extremis (cinco días antes de que naciera el peque) fue una de las Joanix que tenía en mente. De tirantes, que le tenía ganas después de ver las preciosas versiones de Nere josteko txokoa.

En realidad, la única modificación que hice específicamente para adaptarla a mi enorme barriga de casi cuatro kilos de niño fue alargarla. Además, bajé las sisas, estreché los tirantes y crucé más los delanteros.

Acabé el escote y los tirantes con un puño muy estrecho (hecho con tela de camiseta) y un pespunte con puntada recta. Veremos cuánto tiempo aguanta el trote de la lactancia.

El antes y el después: barrigota de 37 semanas y casi cuatro kilos de niño, y tres semanas postparto. Tenía que haber hecho las fotos la primera semana, cuando me subió la leche y tenía un escote de infarto, jaja

Estoy más que encantada con la camiseta y me la pongo muchísimo (lástima que el pequepeque vomita mucho y al cabo de cinco minutos tengo que volver a ponerla para lavar). En cuanto pueda, me coseré al menos una de manga larga, que «Winter is coming.» ¡Muchísimas gracias por compartir el patrón, Anna!

Enlazo con RUMS. Este es muy especial, ya que acabo de leer que es el último. Es una pena, porque es un lugar de reunión, de inspiración y de CVCQuierismo sin igual, así que espero que podamos continuarlo de un modo u otro. ¡Mil gracias por haberlo organizado durante todo este tiempo, Mara!

Patrón: Joanix de Cal Joan
Tela: Traumbeere

– – – – – –

Feliç dijous!

Com m’imaginava, al final no he ensenyat cap de les costures que em vaig fer durant l’embaràs. De fet, només vaig fer quatre cosetes per anar tirant: per exemple, vaig cosir una cintura premamà en uns pantalons que vaig comprar de segona mà, i que em penso que portaré tant a partir d’ara com durant l’embaràs, perquè són comodíssims. També vaig cosir un parell de faldilles (normals, no premamà) que vaig portar moltíssim i que seguiré portant, perquè m’encanten. En aquesta entrada en veieu una; tot i que no té més història que el que veieu, em sembla que li dedicaré un RUMS per fer-li un petit homenatge, perquè tan bon punt està rentada, me la torno a posar.

Com que el patufet li va voler fer una sorpresa a la meva mare (ho vaig explicar aquí) i va néixer 16 dies abans d’hora, al final no vaig tenir temps de cosir ni la meitat dels projectes que tenia al cap. El que sí que vaig poder cosir in extremis (cinc cies abans que nasqués la criatura) va ser una de les Joanix que tenia al cap. De tirants, que tenia molts ganes de cosir-ne una després de veure totes les versions fantàstiques de Nere josteko txokoa.

De fet, l’única modificació que vaig fer específicament per adaptar-la a la meva enorme panxota de gairebé quatre quilos de nen va ser allargar-la. A més, vaig abaixar les sises, vaig fer els tirants més estrets i vaig creuar més els davanters.

Vaig acabar l’escot i els tirants amb un puny molt estret (fet amb tela de samarreta) i un repunt amb puntada recta. Ja veurem quant de temps aguanta la dura vida d’una samarreta de lactància.

Abans i després:  panxota de 37 setmanes i gairebé quatre quilos de nen, i tres setmanes postpart. Havia d’haver fet les fotos la primera setmana, quan em va pujar la llet i tenia un escot d’infart, hehe

 

Estic encantadíssima amb la samarreta i me la poso moltíssim; llàstima que el patufet vomita molt i al cap de cinc minuts l’haig de tornar a rentar… De seguida que pugui me’n cosiré com a mínim una de màniga llarga, que «Winter is coming.» Moltes gràcies per compartir el patró, Anna!

Enllaço amb RUMS. Aquest és molt especial, ja que acabo de llegir que és l’últim. És una pena, perquè és un lloc de reunió i d’inspiració inigualable, o sigui que espero que puguem continuar fent-lo d’una manera o d’una altra. Moltíssimes gràcies per haver-lo organitzat durant tot aquest temps,  Mara!

Patró: Joanix de Cal Joan
Tela: Traumbeere